Tinc 45 minuts: miro una sèrie o estudio?

Hi ha dos elements que en principi no solem relacionar, però que tenen varis punts interessants en comú: les sèries de televisió i les assignatures. A la majoria de nosaltres hi ha alguna sèrie que ens agrada seguir, en més o menys regularitat, però segurament ens hem trobat enganxats en una trama, en uns personatges, que ens ha sorprès o en la que ens hi vist reflectits. El que si és una evidència, és que hi ha un fenomen sèrie molt important a nivell internacional, que mou moltes inversions i aficions. Fixem-nos doncs, en alguns elements que permeten que les sèries atreguin tant i tan bé al seu públic, per si podem trobar-hi relació en les nostres assignatures i els nostres estudiants. Estem parlant de conèixer l’audiència, de cuidar la narrativa i de pensar en la tecnologia:

  1. Tant les sèries com les assignatures necessiten definir molt bé a qui s’adrecen per tal que el missatge encaixi el millor possible. Seria molt interessant que ens paréssim a fer un mapa de l’empatia dels nostres estudiants (com en vam parlar en aquest blog) , un mapa que ens expliqués què els agrada fer, què miren/escolten, què pensen… i no dic que ens haguem d’encaixar només al que ells volen, però si que ho haurem de tenir en compte. Hi ha moltes variants però, no és el mateix fer classes a primer que a segon, ni a tercer o quart, no és el mateix treballar en sessions de teoria i pràctica o treballar per projectes, no és el mateix fer que tots els estudiants resolguin la mateixa activitat o repte o que els plantegem diferents casos a resoldre i ells puguin escollir quin prefereixen treballar (presentem dos casos o situacions, en els que cobrim els mateixos objectius d’aprenentatge però fem que un estigui contextualitzat en una universitat i un altre, per exemple, en una empresa de sabates, o en un hotel rural…). Un altre element a considerar, com fan en el món dels videojocs, és pensar en concretar l’estat de flux, que és un doble eix que busca la correcta relació entre el nivell de dificultat de les propostes/tasques/reptes que fem, amb el nivell d’expertesa de la nostra audiència.
  1. Un altre punt que tenen en comú les sèries i les classes és la tecnologia. Tant en el món de les sèries com en el món de l’educació, la tecnologia entesa com a eines de creació de continguts i tecnologia entesa com a repte. Hi ha un tipus de tecnologia que necessitem per gestionar les activitats que proposem als estudiants, però alhora, hem de valorar un altre tipus de tecnologia: la del món, la màgica, la que permet fer i veure coses que fins ara no haguessin estat possibles: realitat virtual, objectes encantats, realitat augmentada…. tots aquests elements del món real que els nostres estudiants trobaran i que cada vegada està més present en el món multimèdia. Per altra banda, aprofitem també aquesta idea: els nostres estudiants han de poder utilitzar, inventar i entendre noves eines, aplicacions, solucions, buscar-ne utilitats i saber treballar amb les dades que tots aquests elements produeixen i saber-les gestionar: Internet de les coses: quines són les coses es connecten i per a què? Quin sentit té que estiguin connectades?, Internet of Everything, què connectem amb què i amb quines persones i quines dades tenim i què fem d’aquestes dades?. Realitat augmentada: quines possibilitats té? Què ens permet resoldre o imaginar? … Tecnologia doncs, des de tots els àmbits i amb totes les intencions.
  1. Un tercer punt que implica la docència i que té relació amb les sèries, com a centre d’interès, és la narrativa. Una sèrie té una història, un fil argumental i per tant, un plantejament, un nus i un desenllaç. I en aquest plantejament, nus i desenllaç hi ha sorpreses, és a dir, elements inesperats que compliquen la trama o que fan que les implicacions i prioritats dels personatges canviïn i això ens crida l’atenció. No és que sempre passi el mateix, no sempre les sorpreses són les mateixes i estem pendents, en les sèries, del proper que ha de passar. Som capaços de generar un interès semblant a les classes? Dimensionem-ho clar, ni cotxes volant, ni viatges intergalàctics ni superpoders, però com veuries plantejar les classes com a capítols que tenen un fil argumental propi, part de la narrativa de l’assignatura? Capítols pensats per tal els estudiants disfrutin, en formin part activa i els podem obrir fronts en els que ells puguis aprofundir? I si, ho portem encara més enllà i pensem que la narrativa, és entre les assignatures? I si busquem el fil argumental al llarg del trimestre? I per tant, tot el que fa l’estudiant té relació amb tot.

Una curiositat: quan van aparèixer les primeres sèries, érem capaços de tolerar un nivell de complexitat de les trames, molt simple:

Sèries com els Roper (principis dels 70) , com els primers capítols dels Simpson (gràcies Oriol Ripoll per la referència), eren capítols amb un únic fil d’acció. És a dir, tot girava al voltant d’un únic personatge al llarg de tot el capítol (us sentiu identificats en el rol de professor tradicional?)

Què ha passat? Doncs que les trames han augmentant de complexitat, hi ha cada vegada més personatges als que els hi passen diferents situacions, i interactuen entre ells. Hi ha una sèrie que va ser disruptiva en aquest sentit, ER, que combinava (mitjans dels 90), en un mateix capítol, les trames de diferents personatges i el millor de tot, l’espectador era capaç de entendre-les. Si ara mirem un capítol dels Roper o dels primers dels Simpson ens avorrirem solemnement perquè trobarem que són capítols lents, ens falta activitat. (podem veure aqui la identificació entre classe tradicional i classe més dinàmica?)

Per acabar, exemple d’escaleta inventada, de la trama d’un capítol. L’escaleta dibuixa qui i quan apareix en cada moment del capítol i és interessant veure les interaccions entre els personatges.

clases

Fem al mateix per una classe: quins serien els personatges? Professor, estudiants, materials, activitats……. fem l’escaleta de la nostra classe/assignatura/trimestre ?

(Continuarà…)

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *