Punts amagats

Un dia un grup d’estudiants, fent broma, em va proposar escriure alguna cosa divertida entre els apunts, davant el supòsit (totalment cert, em sembla) que ningú llegeix “de veritat” els textos, només hi “naveguen” per sobre per intentar captar allò que els sembla més important. Reconeguem-ho: ho fem tots. Fins i tot la usabilitat de les webs es construeix sobre aquests patrons de lectura, allò que en diem “llegir en diagonal”.

Així que hi vaig pensar i els vaig dir que sí, que ho faria. Però una mica diferent. Com que allò que “motiva” la majoria dels estudiants és principalment “la nota”, vaig decidir amagar punts per l’assignatura. Ja no tant amagar-ne entre els textos, sinó entre els principals recursos de què disposen. L’aula virtual, la revista amb el recull de notícies relacionades amb els temes de l’assignatura a Flipboard, fins i tot el hashtag que utilitzem a Twitter. Qui millor seguís tots els aspectes i aprofités els elements que té a la seva disposició per facilitar el seu aprenentatge, més possibilitats tindria de tenir punts extra en treballs i activitats avaluables.

punts

També el fet de participar en activitats a l’aula (i fer-ho bé) donava l’opció a tenir aquest tipus de punts (en algun cas, val d’intercanvi de preguntes d’examen, una mena de “comodí de la trucada”). Estar atents a les conferències i saber-ne relacionar el seu contingut amb el temari, també. Tot adequat als nivells d’esforç que suposa cada cosa.

Els resultats? Irregulars. En aquells alumnes que serien del tipus jugadors actius, que els agrada el repte i en tenen ganes, el resultat va ser positiu. Alguns corrent pel passadís per ser els primers en trobar els punts (un cop sabien on buscar), i en algun cas fins i tot d’una motivació “extrema”. La resta (majoritaris), amb passivitat. Com que no havien llegit els recursos, no entenien la gràcia ni el perquè de tot plegat, i llavors no veien què havien de fer i se sentien “fora de joc”. Els resultats, en coincidència amb la seva implicació acadèmica, tot cal dir-ho.

L’experiència, però, la valoro positivament. La motivació és un dels principals reptes que tenim els professors per poder generar un context d’aprenentatge, i ningú ha dit que sigui fàcil. Malgrat no tothom s’hi enganxi, generar elements que aportin interès extra per alguns i fomentin l’ús de tots els recursos que tenen a l’abast (gairebé sempre infrautilitzats) és quelcom que, com a mínim, s’ha de provar 😉

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *