Un dels canvis que s’ha produït en el món educatiu des de fa un bon temps de forma majoritària és com ens plantegem l’assignatura, o el projecte, o l’àrea de coneixement, pensant ja no en què volem explicar, sinó en què volem aprenguin els estudiants. Aquesta simple pregunta ho canvia tot, ja que centra tota la nostra atenció en les activitats, en tot allò que els estudiants hauran de fer per aconseguir que aprenguin el que preteníem, i no tant en els continguts com havíem fet fins ara.
Hem de valorar les activitats, pensant en els objectius de les assignatures i fer que vagin a la una, i hem de valorar les activitats, pensant en la manera com les avaluarem i que els objectius, les activitats i les avaluacions segueixin una mateixa lògica.
Ara bé, parem aquí i pensem en el tipus d’activitats que preparem per a l’assignatura, a partir de dos exercicis: el primer és identificar quins dels verbs que proposa Bloom en la seva taxonomia podríem relacionar amb una de les nostres activitats. Aquests verbs, que de forma creixent signifiquen un nivell cognitiu superior, estan relacionats també amb l’aprenentatge real, significatiu, dels estudiants. Crear és verb d’una activitat que suposa un aprenentatge més significatiu que una activitat que tingui el verb recordar. Hem de poder identificar aquests verbs en relació a l’esforç i objectius de l’activitat.
Vivancos, J, Taxonomia de Bloom
El segon exercici és plantejar-nos per què fem una activitat i no una altra, i fer l’exercici de respondre cinc vegades el perquè dels arguments que anem construint.
Un exemple seria:
Per què fan una presentació oral del treball final en equip a la meva assignatura?
- Resposta 1. Perquè els permet pensar en qui és el seu públic i adaptar el seu discurs a aquest públic.
Per què fan una presentació oral del treball final en equip a la meva assignatura?
- Resposta 2. (i afegim un argument diferent al primer)
Si podem respondre fins a cinc vegades la pregunta, i els arguments ens semblen convincents i s’ajusten a la manera com entenem l’assignatura, el projecte o l’àrea de coneixement, tirem endavant.
Per tant, com a conclusions, és important fer l’exercici de plantejar-nos el perquè de les activitats que proposem en el context del pla docent de l’assignatura i, per tant, de les seves competències, per saber quin nivell d’aprofundiment pretenem aconsegueixin els estudiants.
Trackbacks/Pingbacks