On aprenen els nostres estudiants?

El congrés CIDUI aquest any s’ha reformulat també. S’ha celebrat en forma de dues conferències, una el dia 1 de juliol i una altra, més en forma de diàleg el dia 2 de juliol, amb el seguiment en directe d’unes 1500 persones. Inèdit per la forma i pel seguiment, i un èxit tant per un tema com per l’altre.

En les dues sessions es parlar sobre que el moment i el format en el que estem treballant és d’excepció. Per tant, no és que anem a convertir-nos a una universitat online com ens ha passat el tercer trimestre, ni tampoc cap a una universitat híbrida, com passarà en el primer nou trimestre. Ens hem d’adaptar com a experts en les matèries de les nostres assignatures, però també en experts en la docència d’educació superior, a unes circunstàncies que condicionen el desenvolupament de les nostres assignatures, amb prespectives a tornar a una presencialitat enriquida. Per tant, hem de treballar per preparar unes assignatures en un format no habitual per nosaltres, ni pels estudiants, pensant quins elements podrán ser susceptibles a passar a formar part de la nova presencialitat. Estem pensant en materials multimèdia que ara elaborem i que seguirem mantenint en presencial? Pensem en projectes que hem plantejat ara i que mantindrem en presencial?

De la sessió del dia 2 de juliol,  del diàleg sobre “L’evolució del binomi estudiant – docent en el nou context” amb Linda Castañeda i Hugo Pardo, i moderat per Josep Joan Moreso, destaquem la proposta de pensar on creiem que aprenen els nostres estudiants. És a dir, si les opcions són aprendre en un espai físic (casa seva? Aula?) què pensem que és bo hi passi per tal provoquem experiències que els permetin aprendre. I si una altra opció és aprendre en un espai virtual, què pensem que és millor que passi en aquest context.El nou escenari híbrid ens fará plantejar com diferenciem el que passa en un i en un altre pensant en les oportunitas de cada un.

També hi ha un tema que es planteja tant en context físic com en el vitual i els dos ponents van assenyalar com a vital, és el de com incentivem la part social, dels nostres estudiants, en el marc de l’assignatura; i en aquest plantejament, hem de valorar si els demanem fer activitats individuals o activitats en grup. Quins beneficis aporta una manera o la altra. Haurem de considerar on volem que passin aquestes activitats, context físic, tot i que no podrán juntar-se per fer treballs cooperatius, o context virtual?. Aprendre amb els iguals és una estrategia interessant, aprendre fent treballs amb els iguals, és interessant, i treballar per resoldre un interrogant pensant que tenim part del grup a classe i part del grup per steaming?

En aquest plantejament de cuidar la part social de la nostra assignatura, també hi van incloure la idea dels materials que preparem. No pensem tan en materials unidireccionals en els que iniciem, expliquem i tanquem, sinó que siguin materials en els que plantegem preguntes, que després podrem resoldre a classe per exemple, sigui quin sigui el format, o pensem en materials que els proposa alguna actvitat que després han de resoldre pel seu compte, i comentem a l’aula. Juguem amb aquestes possibilitats del que passa en físic i en virtual, tenint molt en compte per a qui ho fem.

Pensem també en tasques amb diferent tipus de complexitat, Es a dir, que amb aquesta idea de físic, digital i social, revisem la taxonomía de Bloom i considerem el grau de complexitat del que els estem demanant fer. Un dels elements que pot reforçar la nostra assignatura és que el que fan els els estudiants sigui significatiu, per tant, que entenguin el valor de les taques que els proposem fer, d’on venen i perquè els servirán.

Una invitació doncs a replantejar el que aporta la presencialitat i treure’n el màxim profit possible en el rol d’experts en les matèries que assumim el professorat, per seguir-ho treballant a nivell virtual, i tot el positiu que això pot aportar.

Una invitació a seguir amb la molt bona feina feta de coordinació entre assignatures d’un mateix trimestre i grau, amb una perspectiva més sistémica que trenqui, en la mesura del possible, amb estructures rígides de les assignatures i valorin el recorregut de l’estudiant en les deu setmanes de trimestre comptant en pics de feina, en les activitats que farà, els grups de treball en els que estarà o el format de les sessions que trindrà cada dia, al llarg de la setmana.

 

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *