Molt més que anar d’excursió

Fins fa ben poc, ser universitari era anar a classe. Hi havia una persona que tenia una gran veritat que tots haviem d’escoltar, anotar i recordar. Al cap d’un temps, es va veure que també calia treure profit del temps que es passava fora de l’aula i que era important que els estudiants, idealment, vinguéssin a la classe amb algun material llegit o que després de classe, féssin exercicis autònomament. I ara, la tendencia és sacsejar tot això i fer que les classes siguin presentacions de temes, acompanyades d’activitats o exercicis en els que els estudiants han de resoldre reptes o posar en pràctica el que els acabem d’explicar, que hi pensin, que en busquin exemples. A fora de l’aula, ells poden llegir o veure en video la part de teoría de l’assignatura, que nosaltres haguéssim exposat abans a classe. Ha de tenir valor que el professor estigui a la classe, no qualsevol persona, el professor és l’especialista que explica experiències, que posa exemples i que fa que els estudiants entrin en el seu món d’expertesa. Fa uns dies vam portar als estudiants a una exposicio al CCCB de Barcelona, sobre el Big Bang Data.

foto 2

Per l’assignatura d’Eines TIC té molt sentit aquesta exposició ja que es relaciona amb l’automatització de processos de les dades o de l’augmentació que podem aconseguir gràcies aquestes dades, cloudcomputing, sistemes d’informació….. A part de passejar per l’exposició, els estudiants estaven dividits en grups i cada grup tenia un espai d’interés especial, del que havia de parar atenció per poder explicar, a la propera classe, a la resta de companys. Un cop sortien, havien de redactar en 10 tuits (o afirmacions curtes), les 10 idees que treien de la seva visita.

Si, tot això és avaluable, és justificable acadèmicament i tant els estudiants com els professors vam sortir contents de l’experiència.

Ara bé, el valor afegit més rellevant que crec té tot això que us explico, és que l’exposició és una de les excuses per fer entrar als estudiants en el món universitari. En aquest món en que ja no sols aprenem a les aules, sinó que aprenem amb activitats fora de l’aula, ells han de poder veure que cal treguin profit del que veuen pel carrer, del que llegeixen, del que consulten, del que conversen, de les exposicions a les que van o de les persones que segueixen al Twitter. Aquesta part d’aprenentatge invisible, com l’anomena Cristobal Cobo és el que farà que els nostres no siguin universitaris de pas, sinó persones curioses, interessades pel que passa tant al seu voltant com a l’altra punta de món, persones que pensen en gran, perquè aprenen a relacionar conceptes i idees i en volen més. Per tant, serán persones interessades en seguir estudiant i aprenent. I, si, aquesta és una de les nostres feines com a professors, provocar aquesta curiositat, i aquesta manera de fer. A vegades els dic a classe: si us ensenyo una eina TIC amb una finalitat concreta, busqueu-ne tres més, si us explico un exemple, busqueu-ne d’altres també i si puc fer que inventin, a vegades idees esbojarrades pel que necessiten una eina TIC, perfecte! I si cada estudiant pensa en una idea diferent, perfecte! Tots han de tenir una mateixa base de l’assignatura, però cada un n’ha de treure un sentit especial també.

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *