L’avaluació d’una assignatura a través d’indicadors externs

Aquest any ha estat el quart que es fa l’assignatura de Xarxes Socials al Grau en ADE i Gi del Tecnocampus. Aquesta assignatura, que pot sonar estranya en un grau d’ empresarials, es va plantejar fa més de cinc anys quan es treballava en la memòria d’un nou grau on es volien incorporar certs continguts innovadors i actuals en uns estudis d’empresa.

L’assignatura ha evolucionat mica en mica en cadascuna de les quatre edicions, passant d’una perspectiva més d’anàlisi i plantejament a ser una assignatura amb un fort component pràctic i enfocada a interpretar resultats. Si pensem en el que serien les cinc fases principals d’un projecte: 1)plantejament 2) anàlisi de l’entorn 3)planificació 4) execució/seguiment 5) anàlisi de resultats, podríem dir que les dues primeres edicions es van centrar en els punts 1, 2 i 3 mentre els dos darrers anys el pes ha recaigut en els punts 4 i 5, amb un objectiu clar: aprendre fent.

En aquest sentit, s’han introduït alguns elements d’avaluació connectats amb el món real, és a dir, no plantegem espais de simulació aïllats sinó que usem eines de la xarxa per crear i analitzar, inclús incorporant indicadors externs dins del sistema d’avaluació.

El vincle entre la universitat i el món real

El fet d’utilitzar indicadors externs que es fan servir en entorns reals de treball, ens permet comparar allò que nosaltres fem entre cotons i experimentant amb allò que passa a l’exterior, allò que fan les empreses reals. Som capaços de mesurar-nos amb la mateixa vara i d’apropar-nos a la realitat.

Tot és públic

Copiar ha estat sempre un tabú, una cosa prohibida, i si és en el context d’una assignatura encara més. Doncs aquí tot és públic. Les accions es fan a la xarxa i aprenem a usar eines per monitoritzar també allò que fan els altres. Fins i tot, les exposicions en les que cada grup exposa la seva estratègia també són davant de tots i és avaluada per la resta de grups. Aquest element, lluny de despertar recels i pors ha representat que afloressin aliances i  col·laboracions entre els diferents projectes per ajudar-se mútuament.

Mètodes alternatius

Que existeixen múltiples vies per aprovar una assignatura i no totes elles passen per seguir les regles del joc és un fet força més antic que el de les xarxes socials, aquesta assignatura no n’és una excepció. El fet però de que part de l’avaluació provingui d’elements externs fa que la creativitat dels estudiants per trobar vies alternatives passi per aquest espai públic. Descobrir que la realitat també és manipulable, ens ha aportat una visió encara més rica de l’assignatura doncs, a través de l’ús d’eines “poc convencionals” alguns grups han estat capaços d’alterar alguns dels valors que a vegades semblen referents indiscutibles per treure conclusions i que, tampoc en la vida real ho son.

Resultats

La millor de les conclusions és que aquest any hem anat més lluny que l’any passat, i que l’any passat havíem anat més lluny que fa dos anys. Les assignatures com aquesta són més líquides que sòlides i necessiten evolucionar constantment, fer-ho només des del punt de vista del professor però, resulta molt menys efectiu i interessant que fer-ho a partir de l’experiència dels estudiants.

2 Comments

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *