Edutec 2016

Al novembre vaig assistir al XIX Congrés Internacional d’Educació i Tecnologia (Edutec 2016) a Alacant, i encara que fa molt de temps, crec que val la pena comentar i fer algunes reflexions tant de les conferències com dels panells de comunicació als que vaig tenir l’oportunitat d’anar aquells dies.

Dia 9.

El congrés va començar el dia 9 a la Universitat d’Alacant amb una benvinguda i seguidament vaig assistir al panell de comunicacions d’Aplicacions i recursos en línia per interactuar amb els estudiants a classe. Allà professors tant universitaris com d’institut van explicar, breument, diferents experiències amb diferents eines on-line com Kahoot!, Socrative, Pear Deck, Google Apps, WKA, etc. Finalment vam fer la reflexió conjunta que aquestes eines funcionaven entre els alumnes per l’adaptació dels continguts de classe a la seva manera de consumir la informació, que molt freqüentment és via mòbil, i a més, tots els ponents coincidien en el fet que el professorat ha de perdre la por que els alumnes utilitzin el mòbil a classe i intentar convertir la tecnologia en el seu aliat convertint-lo en una eina docent.

Seguidament vàrem presenciar la conferència d’Alejandro Piscitelli de la Universitat de Buenos Aires “Arquitecturas de aprendizaje: Tecnologías y super inteligencias en un una era sin adultos”. Al llarg de la conferència Piscitelli va parlar de la necessitat de hackejar els espais, els temps, els continguts i les relacions amb els alumnes si pretenem reinventar l’educació; també va fer èmfasi en el fet que amb la nova generació d’alumnes “les aules que tenim no serveixen per aprendre”, ja que considera que són antipedagògiques. Va concloure que hauríem de deixar de parlar dels Millenials, ja que aquests van néixer als vuitanta, i començar a parlar de la Generació Z, que és la que realment està arribant ara mateix a les universitats.

“Hay que hackear espacios, tiempos, contenidos, evaluación y las relaciones con el alumno si queremos reinventar la educación” Alejandro Piscitelli

A la tarda es va fer un dels panells d’experts, en aquesta ocasió el de “Tecnologia i aprenentatge: Reptes i noves tendències” a càrrec de la Mercè Gisbert de la Universitat Rovira i Virgili, la Mª Paz Prendes de la Universitat de Murcia, l’Esteban Vázquez de la UNED, en Carlos Castaño de la Universitat del Paíz Vasc i el Jordi Adell de la Universitat Jaume I. En aquesta conferència es va reflexionar sobre la competència digital tant dels alumnes com dels professors:

Dia 10.

El segon van moure el congrés de la Universitat d’Alacant a la seva seu de La Nucia. La jornada va començar amb nous panells de comunicacions, dels quals jo vaig escollir veure els de gammificació. Allà diferents professors van explicar experiències gammificant a l’aula. Des de dinàmiques més bàsiques com les insígnies a jocs de taula basats en obres literàries pels alumnes de literatura.

Una vegada acabats els panells de comunicació i abans de dinar vaig anar al panell d’experts “Educació superior en l’era dels MOOCs: Oportunitats, reptes i tendències e-learning” a càrrec de Santiago Mengual de la Universitat de Valencia, El Julio Cabero de la Universitat de Sevilla, El Jesús Salinas de la Universitat de les Illes Balears, Carmen Fernandez de la Universitat de Santiago de Compostela i Manuel León Urrutia de la Universitat de Southampton. Allà es va evidenciar la manca d’Universitats amb graus 100% on-line per temes de reputació i de com llavors les universitats experimentaven amb Postgraus i Màsters on-line abans de fer el salt als graus on-line.

També es va discutir sobre si els MOOCs havien de considerar-se una campanya de màrqueting per les universitats o havien de considerar-se una formació reglada i, per tant, acreditada per les diferents institucions, i si aquest model seria sostenible en un context d’ensenyança gratuïta com els MOOCs.

Després d’un dinar organitzat per Edutec 2016 a la Nucia amb tots els assistents al congrés van començar nous panells de comunicació sobre eines TIC aplicades a la docència en diferent tipus d’assignatures. Finalment, després d’una cloenda per part de l’Ajuntament de La Nucia vam tornar a agafar el bus de l’organització cap a Alacant.

Dia 11.

L’últim dia de congrés i gairebé tots els assistents carregats a la maleta vam assistir a l’últim panell d’experts, en aquest cas de “Tecnologia accessible, aprenentatge accessible” on l’Asunción Lledó de la Universitat d’Alacant, la Francisca Negre de la Universitat de les Illes Balears, la Carmen Alba de la Universitat Complutense de Madrid i en Domingo Martínez del Centre de suport a l’estudiant de la Universitat d’Alacant van reflexionar sobre la importància d’equiparar l’adaptació dels materials i dinàmiques d’aprenentatge a l’adaptació dels espais, ja que la majoria de vegades som conscients de com els espais han d’estar adaptats a persones amb discapacitats, però el més important, que és el seu aprenentatge, no està adequadament adaptat a aquestes persones.

Finalment, i encara que no vaig poder quedar-me fins al final pels horaris del tren cap a Barcelona, va ser la conferència plenària de “Tecnologia, innovació educativa i avaluació d’aprenentatges” a càrrec del Francesc Pedró de la UNESCO on es reflexionava al voltant de la tecnologia com a finestra d’oportunitat.

Una vegada al tren, intentant fer una reflexió i ordenar el munt de dades que havia escoltat en els darrers tres dies vaig intentar buscar les similituds entre la utopia presentada a les conferències i la realitat actual de Tecnocampus. Molts dels professionals que es van congregar a Alacant coincidien en la necessitat d’un equip de persones que servís de guia pel professorat en aquest món de noves dinàmiques, eines i maneres de fer… “al Tecnocampus ja en tenim un, jo treballo allà” vaig concloure orgullós. Sobre la necessitat d’incentivar totes aquestes noves maneres de fer vaig somriure novament orgullós pensant en les diferents formacions que Tecnocampus ofereix, sobre la necessitat de hackejar els espais vaig confirmar que ja s’estava treballant en la creació de nous espais d’aprenentatge… En conclusió, el camí és llarg i muta contínuament, però després d’escoltar les experiències de molts i molts professors d’arreu del món vaig adonar-me’n que no estem a la cua i que ens queda per fer, però que definitivament estem en camí.

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *