Competir col·laborant: Una manera d’involucrar els estudiants en l’aprenentatge dels companys?

Una assignatura de tercer, sabent ja d’entrada que economia i empresa no és la branca de coneixement més popular en el Grau d’Audiovisuals. 170 alumnes, repartits en dos grups. Una única professora impartidora,  amb la ferma convicció de què estudiants motivats i avorriment són conceptes inversament proporcionals.

L’ideal seria aconseguir la perfecta quadratura de temps i temari entre els dos grups. Impossible? No. Difícil? Ni t’ho explico. Sempre hi ha grups més participatius que d’altres, sempre hi ha preguntes que t’ajuden a avançar temari, sempre hi ha dubtes que et fan endarrerir. Per tant, certa manca de sincronització és inevitable.

El problema apareix quan les Forces de l’Univers es conjuren per boicotejar-te els desitjables camins paral·lels de matí i tarda. Com la desintonització viscuda en la darrera impartició. El motiu va ser que l’escola havia organitzat un parell d’activitats realment profitoses per als estudiants i per a l’assignatura … però només en horari de matí. Era impossible repetir-ho a la tarda.

Mentre els de matí trencaven la rutina assistint a interessants conferències relacionades amb el sector audiovisual, els de tarda havien de seguir amb mi dalt la tarima. Uns sacrificaven hores a l’aula i els altres podien seguir el temari amb més calma. I atès que una és previsora de mena, ja comença a adonar-se que el desfasament entre grups pot acabar en unes cinc-sis hores.

Vaig decidir que els estudiants haurien de col·laborar entre ells a fi de poder tenir accés a la mateixa o, fins i tot, millor informació. Vaig organitzar Concursos voluntaris.

Els estudiants que assistissin a les conferències matinals, podrien presentar-se a concurs. El repte era lliurar, abans de 24 hores i via Aula Virtual, el millor resum sobre el contingut de les mateixes. Els premiats aconseguirien un plus de nota a l’examen final. A més, el treball guanyador es publicaria a l’Aula Virtual amb l’objectiu de què tots els matriculats hi tinguessin accés, especialment els estudiants de tarda.  La participació va ser un èxit absolut. I molts dels treballs van tenir presentacions realment creatives, innovadores i divertides. El jurat (és a dir, jo mateixa) va atorgar dos primers premis.

A fi d’igualar les oportunitats de tots els matriculats, els estudiants de tarda també van tenir el seu concurs. Donat que amb ells havíem disposat de més sessions dins l’aula per a treballar un tema especialment embolicat, els estudiants de tarda havien adquirit major expertesa. L’activitat va consistir en elaborar un esquema-resum ben detallat sobre la matèria. Les condicions van ser similars a les del primer concurs: assistència a classe, temps limitat i lliurament per l’aula Virtual. El premi va ser el mateix: plus de nota a l’examen i publicació a l’Aula Virtual. Ara l’objectiu era que el grup de tarda ajudés al grup de matí.

En aquesta impartició els estudiants de matí van competir entre ells amb l’objectiu de col.laborar amb els estudiants de tarda, facilitant-los un document resum de les xerrades. Alhora els alumnes de tarda van competir entre ells per col.laborar amb els estudiants de matí, elaborant un bon resum d’un determinat tema. Es podria proposar a l’inrevés, col.laboració entre els estudiants d’un mateix grup (matí o tarda) amb la finalitat de competir amb els estudiants de l’altre torn horari.

La idea dels concursos va permetre que els estudiants competissin entre ells per gaudir del primer premi, i col·laboressin compartint informació ben treballada i resumida. Competir buscant l’excel.lència intrapersonal, col.laborar buscant l’excel.lència interpersonal.

 

L’ENTRADA D’AVUI L’ESCRIU

Núria Sánchez Guillem

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *