Com no morir en l’intent de donar feedback

El sistema d’avaluació i el feedback

Setembre -el mes dels bons propòsits- ja ha arribat, i amb ell el nou cus. Ara és el moment de preparar les nostres assignatures i revisar quins aspectes volem millorar. Us proposo que parem un moment d’atenció al sistema d’avaluació que hem dissenyat. El sistema d’avaluació determinarà com la nostra matèria es durà a terme i la manera com els nostres estudiants es relacionaran amb ella. Alguns aspectes claus que ens podem preguntar són:

  • Quin tipus de tasques hem previst per avaluar els alumnes? Són diverses (en grup, individuals, escrites, orals, mixtes, etc.)?
  • Aquestes tasques estan relacionades amb els continguts clau que volem que aprenguin els alumnes?
  • Quantes activitats tenen en total? una per tema? una que s’estén per diversos temes?
  • Quin objectiu tenen? només serveixen per demostrar l’aprenentatge dels alumnes? o bé també estan pensades per crear nous aprenentatges mentre les realitzen?

En el nostre sistema d’avaluació haurien d’aparèixer diversitat de tipologies d’activitats relacionades amb els continguts clau que volem que aprenguin els nostres alumnes. La diversitat de tipologies ens permetrà treballar diferents competències i donar l’oportunitat de sentir-se còmodes a tots els perfils d’alumnes. Tanmateix, serà important que hi hagi un ampli nombre d’activitats per assegurar l’avaluació contínua. Les activitats que plantegem, a més a més de demostrar el que saben els nostres alumnes (acreditar coneixement), haurien de permetre als alumnes seguir aprenent.

Un cop previst el disseny, focalitzem-nos en una de les ajudes més rellevants dins del sistema d’avaluació, el feedback formatiu. L’havíem previst dins del nostre disseny? quin tipus de feedback acostumem a donar als nostres estudiants? com el donem? sobre què el donem? quan i quant en donem?. En els últims anys, la preocupació sobre el feedback dins l’educació universitària ha anat en augment. Milers d’articles s’han escrit sobre la temàtica i moltes investigacions s’estan duent a terme. Actualment, podem comprendre que el feedback és multidimensional i que els seus efectes també ho són, i degut a aquesta multidimensionalitat, donar-lo, rebre’l i comprovar el seu efecte no és un procés ni senzill ni planer. No obstant això, com indicarem a continuació, diversos articles ens ajuden a identificar algunes característiques essencials que ha de tenir tot bon feedback.

Comencem doncs a preguntar-nos per cercar algunes respostes: què s’espera d’un bon feedback? s’espera que sigui una informació que permeti a l’estudiant entendre en quina situació es troba dins del seu procés d’aprenentatge, indicant-li la distància que hi ha entre el lloc on es troba ara i el lloc on s’espera que arribi, per tant, actua de guia; quin tipus es dóna? s’aconsella donar feedback de verificació, que indiqui el que cal corregir, i també d’elaboració, que no doni una resposta directa, sinó que doni pistes, suggeriments… perquè sigui el propi alumne qui trobi la resposta; com es dóna? cal donar-lo de manera clara, directa i entenedora (en aquest punt, menys és més);  sobre què es dóna? és important donar-lo sobre el contingut treballat, sobre el tipus de tasca demanada i sobre el tipus de participació que implica la tasca; quan es dóna? la temporalitat pot variar depenent de cada circumstància, però és imprescindible que sigui a temps per ser utilitzat i perquè tingui un sentit per l’estudiant; quant es dóna? aquí és important la constància, per tant, de manera prolongada en el temps, de res serveix un feedback puntual si després no té continuïtat ni coherència durant la matèria.

feedback

Què ens pot ajudar per oferir un bon feedback i no morir en l’intent?

Certament, la creixent ràtio d’alumnes per professor complica la tasca d’oferir feedback, la sostenibilitat en donar-lo és un factor clau que no podem obviar a l’hora de planificar el nostre sistema d’avaluació. Ningú millor que nosaltres sap el nombre d’estudiants que té, les activitats que els demana, el tipus de correcció que requereix cada activitat i, per tant, el temps real amb el que compte per donar feedback. Per això, a continuació us proposo uns quants consells per tenir en compte a l’hora de preparar la correcció d’un activitat i a l’hora de començar a corregir-la:

Abans de corregir una activitat

  • Preveure el temps real que podrem dedicar a la correcció de la tasca
  • Tenir clars els objectius que volem que aconsegueixin els nostres alumnes amb la nostra assignatura (els feedback que donem seran indicadors perquè vagin cap aquests objectius)
  • Crear el nostre full de ruta per la correcció de l’activitat d’acord amb els punts 1 i 2. En el full de ruta han d’aparèixer:
    • Els diferents apartats de l’activitat sobre els que volem donar feedback
    • Un reguitzell de frases generals per cadascun dels apartats, sobre els errors més comuns que tendeixen a cometre els alumnes, que els ajudin a entendre el que està malament i com poden millorar-ho (la nostra experiència prèvia és un gran aliat per construir aquest apartat)
    • Escollir les característiques del bon feedback que ens veiem capaços de dur a terme durant tota l’assignatura, no només en un feedback puntual, i escriure-les com a recordatori en una part del full de ruta (quin tipus, com, sobre què, quan i quant).

Tot el que puguem preveure prèviament ens deixarà més temps disponible per crear valuoses frases personalitzades per cada estudiant.

Durant la correcció,

  • Tenir el nostre full de ruta al costat, seguir-lo per utilitzar les frases dels feedback generals que encaixin
  • Crear els feedback individuals que cada activitat requereixi, i prendre’n nota en el nostre full de ruta si considerem que són susceptibles a ser utilitzades en un altre moment per un altre estudiant
  • Redactar els feedback d’acord amb les característiques que hem seleccionat en el nostre full de ruta (quin tipus, com, sobre què, quan i quant)
  • Acabar amb una frase final global, personalitzada, assertiva i motivadora

Estratègies que ens poden ajudar a augmentar l’efecte del nostre feedback

I ara podeu preguntar-vos: si fem tot això, l’efecte del feedback que donem està assegurat?, malauradament no, perquè com ja hem esmentat a l’inici, parlar de feedback és parlar de multidimensionalitat, i això comporta, com dèiem, pocs camins senzills i planers. Així doncs, què fem? doncs d’entrada reconèixer el receptor d’aquest feedback i donar-li cabuda i responsabilitat dins d’aquest procés de comunicació. Reconèixer el recepctor no ens permet controlar els seus actes, però ens permet influir-hi en major o menor mesura. En aquest sentit, us indico algunes estratègies que ens poden ajudar a influir als nostres receptors perquè el procés de comunicació sigui el més reeixit possible:

  1. Alfabetitzar els alumnes sobre l’avaluació i l’ús del feedback, compartir amb els alumnes el sistema d’avaluació de l’assignatura, els nostres criteris d’avaluació (l’ús de rúbriques pot ser molt clarificador pels alumnes en aquest punt) i la manera com esperem que utilitzin els feedbacks que els oferirem després de cada activitat. Sovint donem per fet que els alumnes entenen el que han de fer amb les correccions, però les investigacions demostren que molts d’ells no ho tenen clar. Verbalitzar el que esperem que facin amb les correccions que rebran, els ajudarà a estructurar les seves accions post-feedback.
  2. Donar veu als alumnes, establir un espai de diàleg obert després de la correcció d’alguna activitat i demanar-los què han fet amb el feedback, si l’han entès, etc.
  3. Utilitzar les eines moodle al nostre favor, crear sistemes que ens ajudin a assegurar-nos que els alumnes han rebut i han entès els feedback que els hem enviat. Per exemple, abans d’enviar la nota d’una activitat, podem enviar-los només els comentaris de la correcció de l’activitat i demanar-los que ens expliquin un parell d’accions que duran a terme a partir del feedback que han rebut; o demanar-los que sintetitzin el que han entès que han de fer. Només després que ens enviïn aquesta resposta a través del campus virtual rebran la seva nota numèrica. D’aquesta manera promourem la seva implicació en els comentaris, ajudant-los a reflexionar i a autoregular-se.
  4. Crear activitats sobre el procés d’avaluació. Per exemple, els podem demanar un petit enregistrament del feedback que van rebent al llarg de l’assignatura i de les accions que prenen a partir d’ell. L’activitat serà puntuable i tindrà l’objectiu de fer-los reflexionar sobre la seva manera d’actuar a partir de les correccions que els donem, tot identificant els seus punts forts i febles. Al final de l’activitat també pot haver un espai destinat als suggeriments dels nostres alumnes per millorar els feedback que han rebut, podent contrastar així el que opinen els nostres alumnes sobre els feedback que els hem ofert i el que opinem nosaltres mateixos.

Es tracta de poder introduir millores que siguem capaços de sostenir en el temps, i fer les modificacions que calguin un cop tinguem els resultats. Us animo a analitzar les nostres assignatures, el que opinen els nostres alumnes i el que opinem nosaltres mateixos per buscar un equilibri entre totes les parts i aconseguir millorar d’una manera real i sostenible la nostra matèria. De res serveix voler canviar tota l’assignatura i a mig curs trobar-nos desbordats per l’exigència del disseny que ens hem plantejat. Només un canvi dins del nostre sistema d’avaluació, i la seva observació, ja ens ajuda a millorar el conjunt… i es que com bé es diu: els grans canvis comencen sovint amb petites accions.


L’entrada d’avui l’escriu…

Nuria Juan Calvet

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *