Activitats fora l’aula: interès real per aprendre?

El passat 25 de febrer va tenir lloc una nova sessió del Cinefòrum (iniciativa impulsada pel professor en Mitjans Audiovisuals i CAFE, Àlex del Olmo).

Enguany la temàtica són els objectius del mil·leni i en concret el que justificava la pel·lícula era disminuir la desigualtat entre homes i dones.

Quan a l’inici del curs, l’Àlex va demanar propostes de pel·lícules vaig pensar en ADAM’S RIB com exemple de la lluita de sexes (home-dona) i de les relacions d’estatus no igualitari entre homes i dones en determinats entorns soci-culturals.

Poster - Adam's Rib (1949)_02

Vaig pensar que podria ser una activitat d’interès per als i les alumnes de l’assignatura optativa d’Habilitats Directives i lideratge. L’objectiu? Debatre presencialment sobre el lideratge femení versus lideratge masculí, dels estils de conducció i de gestió dels homes versus els de les dones…

En finalitzar la pel·lícula, en companyia de Montserrat Ortiz (experta en desigualtat per raons de gènere de la Fundació Vicente Ferrer) es va obrir debat en el qual van participar tant alumnes de l’ESCSE com de Mitjans Audiovisuals (per als qui el visionat de la pel·lícula perseguia d’altres objectius de treball).

Demanant feedback de l’activitat, les opinions recollides van ser:

  • He vingut perquè l’activitat puntuava a l’avaluació continuada.
  • Al principi, no entenia què tenia a veure el contingut de la pel·lícula amb l’assignatura… al final, i en el debat, ho he vist més clar.
  • Veure la pel·lícula i escoltar el debat no m’ha aportat res que no sabés.

Les meves reflexions:

  • La pel·lícula projectada és del 1949. Blanc i Negre. Sense efectes especials. Sense grans girs en la trama. Ell advocat de l’Estat, ella reconeguda advocada. Ell treballador depenent. Ella professional per compte propi. Ell: la norma és la norma. Ella: poden haver excepcions a la norma. Ell: el procediment és el procediment. Ella: innovem en els procediments!

Però… aix! La pel·lícula acaba mostrant que no sempre té perquè ser així! Que els papers es poden intercanviar segons les circumstàncies.

Malgrat això, el debat va caure en els típics i tòpics.

  • A l’activitat van assistir 31 alumnes de l’assignatura d’Habilitats Directives (més del 80% dels matriculats). Aquesta assistència no hagués estat tan significativa si no hagués hagut la recompensa en forma de puntuació a la part d’avaluació continuada.

Em pregunto si el fet que el debat acabés recollint típics i tòpics va ser conseqüència de que la motivació principal d’assistir fos aconseguir punts, més enllà de veure què més es podia aprendre.

M’agradaria trobar la fórmula màgica per traslladar l’oportunitat d’aprendre en cada experiència. La conveniència, després d’haver invertit temps en alguna cosa, de tangibilitzar un benefici.

Una pena pensar que quelcom que he fet no m’ha aportat res… Equival a assumir que JA HO SE TOT i no cal que em qüestioni ni plantegi si podria SABER diferent.

Fa temps que m’he proposat traslladar a aquells/aquelles que em volen escoltar que el temps està per viure’l en present, donant-li valor així com, mirar d’evitar donar per suposat que el que sabem és ABSOLUT sense possibilitat de canvi o anàlisi des d’una altra perspectiva.

Una manera de fer-ho és mantenir una actitud de “vaig a veure què en trec de tot això, vaig a veure què puc qüestionar-me que pensi que sàpiga del cert”.

Accepto (per no dir, necessito) idees i propostes innovadores de com aconseguir-ho.

Qui no aprèn a posar en valor el seu temps, és difícil que pugui fer que ho facin aquells que el prenguin com a model. Quin desaprofitament de talent!

L’entrada d’avui l’escriu…

Yolanda Tarango

YT_5_BNDocent col·laborador i responsable emprenedoria

Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa- ESCSE

Linkedin: es.linkedin.com/in/yolandatarango

Twitter: @yolandatarango

Skype: yolanda tarango

Add a Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Captcha *